[s. XXI; del llatí tremendejare “tremendejar habitualment”]

1. v. intr. Acció de somriure llegint un títol, quedar embadalida en veure un bon disseny de portada i emocionar-se en endinsar-se en un llibre.
En Rafa ha tremendejat fort amb el llibre de la Clàudia.

2. v. intr. En visites a casa dels amics, acció de veure’s irremeiablement atret pel llibre més tremendu de la prestatgeria.
Tremendeja com un nen cada cop que veu la biblioteca de la Núria.

3. v. intr. Trobar-se per compartir i gaudir de la literatura en col·lectivitat.
El proper divendres tremendejarem al bar del Paco.

4. v. intr. pron. Esperar impacientment la darrera novetat de la botiga tremenda. I quan arriba, devorar-la. Mireia, no puc més, em tremendejo a sobre.